.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«el regne de Déu és a prop»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella; sereu alletats amb l’abundància del seu consol i xuclareu les delícies de la seva llet.
Això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Els teus nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos.»
La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.

Is 66,10-14c

Salm Responsorial

R. Aclama Déu, tota la terra.    

Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu: «Que en són,
d’admirables, les vostres obres!» R

«Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom.» 
Veniu a contemplar les gestes de Déu.

Que n’és d’admirable el que fa amb els homes! R

Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut. 
Ell és la nostra alegria, 
ell que sempre governa amb el seu poder. R

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me; 
us contaré el que ha fet per mi. 
Beneït sigui Déu: No ha refusat la meva súplica, 
ni m’ha negat el seu amor. R

Sl 65,1-3a.4-5.6-7a.16.20 (R.: 14)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món.
Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor.
L’únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l’Israel de Déu.
A part d’això, que ningú no m’amoïni, perquè jo porto en el meu cos les marques distintives de Jesús.
Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.

Ga 6,14-18

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí.
Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El regne de Déu és a prop vostre.
[Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble.»
Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom.» Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel.»]

Lc 10,1-12.17-20

"No porteu bossa, ni sarró, ni calçat"

Els textos d’avui estan amarats de joia però d’una joia degudament entesa. Jesús, a l’evangeli envia setantados deixebles a fer una primera experiència d’apostolat. Es demana una gran sobrietat: No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí...; no aneu de casa en casa, buscant les millors condicions o comoditats...; si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, no demaneu allò que més us agradi. I és això el que fan aquests setanta-dos deixebles. Diríem que el resultat és extraordinari: Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom. Podem imaginar-nos la seva alegria íntima: és la primera experiència d’apostolat i ha estat reeixida! Ens passaria a tots. Però al final Jesús els adverteix: No us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres: alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel. El que els ha d’omplir d’alegria no és tant el triomf personal sobre els esperits sinó el saber que Déu els estima, que Déu ha pres nota de la seva actuació i aquesta els garanteix participar de la vida autèntica, de la vida divina.
La mateixa alegria la constatem en la primera lectura. Isaïes convida també a festa: Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu; estigueu contents amb ella tots els qui portaven dol per ella. Abans Jerusalem era com una dona estèril; ara serà consolada per l’acció de Déu que aboca sobre ella la pau i el benestar, la riquesa de les nacions perquè el poble ha tornat a Déu. Pau ens parla també d’alegria, de gloriar-nos però, sorprenentment, vol que ens gloriem en la creu de nostre Senyor. Però aquesta creu és el preu d’una nova vida: l’únic que val és que hàgim estat creats de nou. Seguir el camí del crucificat és la garantia d’una nova humanitat, de la veritable pau. L’alegria del cristià és profunda, és autèntica però suposa el camí de la creu, de la predicació del Regne en l’austeritat, de buscar sempre la voluntat de Déu no l’èxit personal.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
IMATGES